Els programes i aplicacions que utilitzem han estat desenvolupats per persones o equips que han treballat de manera independent o sota el paraigua d’una empresa. Els usuaris moltes vegades utilitzem el programa només per les seves funcionalitats i no ens preocupem de llegir les especificacions tècniques o el codi.

Quan parlem de privacitat és molt important que l’usuari sàpiga exactament que està fent el programa. És per això, que és necessari conèixer els diferents tipus de llicències que poden utilitzar quan es llença al mercat un programa o aplicació.

Bàsicament, a nosaltres ens interessen els següents tipus: el programari lliure i el propietari. Començarem posant un exemple perquè es vegi clarament la diferència abans d’entrar en aspectes més tècnics:

Imagina que hi ha una caixa amb gatets petits penjada d’una grua a uns metres del terra i un panell amb dos botons que tenen una única funció: deixar la caixa a terra sense que passi res als gatets.

El primer botó hi ha el següent missatge:

Maquinària de la grua privada. Copyright 2020 Empresa1234. Tots els drets reservats. Totes les peticions per veure el funcionament de la grua seran denegades, però prometem deixar els gatets a terra sans i estalvis.

El segon botó té el següent missatge:

Maquinària de la grua lliure i disponible per a tothom. Mecànics d’arreu del món hi han contribuït i han revisat la maquinària i el seu funcionament. Sigues lliure de revisar-la i preguntar qualsevol dubte als mecànics abans de clicar el botó.

Sabent això, quin botó clicaries? La decisió és senzilla. Segurament clicaries el botó amb el qual t’has pogut assegurar que tot el procés per deixar els gatets a terra és segur.

Al món digital passa exactament el mateix, però en lloc de grues i maquinària parlem del codi font de les aplicacions. Algunes podem saber exactament el que fan i d’altres ens hem de fiar del que diu l’empresa que l’ha desenvolupat.

Programari Lliure

Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d’una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d’estar disponible.

No confondre programari lliure amb programari gratuït. Hi ha empreses o desenvolupadors que tenen el codi del programa o aplicació obert però l’usuari ha de fer una contribució econòmica si vol utilitzar algunes funcionalitats.

Característiques

• Preu: acostuma a ser gratuït o té un cost molt baix. La majoria d’empreses i desenvolupadors de programari lliure que el posen a disposició dels usuaris de manera gratuïta, demanen contribucions voluntàries per a poder pagar el manteniment i el servei d’atenció als usuaris.
• Servei: per una banda té una gran comunitat al darrere, tant de desenvolupadors com d’usuaris, que ofereixen ajuda a través de blogs o fòrums. Però, per altra banda, a vegades les respostes poder tardar a arribar.
• Innovació: en ser codi obert, permet molta flexibilitat i llibertat per modificar el programari, sigui per millorar o afegir funcionalitats noves. No obstant això, molts canvis poden provocar un problema de manteniment si el codi creix molt.
• Usabilitat: és la característica més criticada del programari lliure. Moltes vegades el programa i les seves funcionalitats no les revisa cap equip especialitzat en la usabilitat. Això provoca que els usuaris trobin que l’aplicació és complicada d’utilitzar i poc intuïtiva.
• Seguretat: el fet que el codi font pugui ser llegit per tothom, provoca que sigui més fàcil detectar forats de seguretat i solucionar-los. A més a més, s’acostumen a publicar els resultats de les auditories de seguretat.
• Privacitat: com que el codi és lliure, els usuaris poden estar segurs de què fa amb exactitud cada funcionalitat de l’aplicació. Això permet detectar fàcilment si l’aplicació envia informació sensible de l’usuari a les empreses.

Examples

• Sistemes Operatius
  • Linux i les seves distribucions
  • Tails
  • Whonix
• Navegadors
  • Firefox
  • Tor Browser
  • DuckDuckGo
  • Onion Browser
• Cercadors
  • DuckDuckGo
  • StartPage
  • Qwant
• Correus Electrònics
  • ProtonMail
  • Tutanota
• Missatgeria Instantània
  • Signal
  • Wire
  • Riot (Matrix)
  • Briar
  • Jami
• Núvol
  • CryptPad

Programari Propietari

Programari propietari és qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.

Característiques

• Preu: normalment hi ha un període de proves disponible però quan s’acaba, l’usuari ha de comprar la llicència per a poder utiltizar el programa.
• Servei: és probablement la millor característica del programari propietari. La majoria de les empreses tenen un equip que es dedica exclusivament a resoldre els dubtes que tenen els usuaris. Això permet una atenció ràpida i personalitzada.
• Innovació: tot i que els canvis al codi estan lligats a les especificacions escollides al començar el projecte i són inamovibles encara que l’usuari ho demani. Tot i això, aquesta rigidesa permet un creixement controlat del programa.
• Usabilitat: aquesta característica és la peça clau si una empresa vol vendre un programa, ja que tot dependrà de la facilitat que tingui l’usuari en utilitzar-lo. A més a més, juntament amb l’atenció al client, es creen molts manuals d’usuari per facilitar la tasca d’aprenentatge d’ús.
• Seguretat: al no poder llegir el codi font, l’usuari s’ha de fiar del que diu l’empresa. A més a més, moltes empreses creuen en la seguretat per ofuscació, que implica que són segures no perquè utilitzin protocols segurs, sinó perquè utilitzen protocols poc coneguts. Això és una falsa sensació de seguretat.
• Privacitat: no és possible saber si el codi té “backdoors”, que permeten accedir a l’empresa entrar al compte de qualsevol usuari o al seu dispositiu, o si les funcionalitats envien informació sensible sobre l’usuari a l’empresa. L’usuari s’ha de fiar del que diuen les polítiques de l’empresa.

Examples

• Sistemes Operatius
  • Windows
  • Mac OS
  • iOS
  • Android
• Navegadors
  • Chrome
  • Edge
  • Safari
• Cercadors
  • Google
  • Bing
  • Yahoo
• Correus Electrònics
  • Gmail
  • Outlook
• Missatgeria Instantània
  • Whatsapp
  • Telegram
  • LINE
• Núvol
  • Dropbox
  • Google Drive

Conclusions

Si et preocupa la privacitat mentre navegues per Internet o utilitzes dispositius electrònics, és molt important que prioritzis l’ús de programari lliure davant del privat. Moltes vegades això serà complicat, com en el cas dels sistemes operatius per mòbils, o tediós perquè requerirà un esforç individual en aprendre a utilitzar programes poc coneguts pel públic en general.

No obstant això, pensa que el programari privat és completament obtús. Per exemple, el sistema operatiu Windows envia a Microsoft cada acció i tecla que cliques al teu ordinador. Quan fas cerques per Google, aquest crea perfils digitals que creua després amb els de Facebook i Instagram.

La majoria de vegades requerirà un esforç, però al final sempre valdrà molt la pena i que, un cop ho provis, veuràs que no és tan complicat d’utilitzar un Linux o Signal, per exemple, del que t’havien fet creure.

Referències

• GNU: enllaç